El problema

En la majoria de ciutats la detecció dels danys s’efectua en la via pública mitjançant la recopilació de dades per part d’operaris i a través de les notificacions efectuades pels residents.

Les principals limitacions d’aquest sistema visual de detecció de desperfectes, són:

  • Poc eficient.
  • Temps d’adquisició de dades elevat. La velocitat d’adquisició depèn de l’habilitat i la rapidesa de l’observador.
  • No es detecten desperfectes petits, només els que són perceptibles visualment per l’observador.
  • Els desperfectes que provenen de notificacions efectuades pels residents es notifiquen quan ja suposen un perill.
  • Les observacions tenen un component subjectiu. La determinació del seu grau de perillositat depèn de l’operari que les realitza.
  • Excessiu temps en caracteritzar els desperfectes (realitzar mesures i fotografiar el desperfecte).
  • El procés de caracterització d’alguns desperfectes requereix afectacions al trànsit per poder realitzar-la.
  • Inclusió manual de les dades al sistema de gestió de paviments.
  • Procés lent en tot el seu conjunt: detecció, caracterització, notificació de l’alerta i inclusió en el sistema informàtic.
  • Procés en què intervé el factor humà el que propicia en gran mesura que es produeixin errors.

És per això, que hi ha la necessitat de disposar de sistemes automàtics de detecció i alerta de desperfectes a l’asfalt que siguin més precisos i que permetin una resposta més eficient.